Sunday, December 22, 2013

La Holiday Half Marathon de Portland

Un cop més, vaig anar a Portland (OR, United Statets) per feina. Aquest cop tenia l’agenda plena cada dia des de primera hora de la nit fins al vespre. Tot i així, una setmana abans de marxar als US vaig decidir inscriure’m a la Holiday half Marathon organitzada per l’Oreagonian Foottraffic Atheltic Club. El meu amic Ramón també va decidir participar-hi, pel que de nou dos catalans corrien a OR (uns quants mesos abans vam córrer la Eugene Marathon).


Normalment acostumo a estar al centre de PDX. Aquest cop, però, vaig decidir canviar la meva ruta habitual I estar a prop del Nike Campus de Beaverton. Realment el canvi va ser una molt bona decisió. Cada matí em llevava a les 5 I a dos quarts de sis anava a córrer a la Trail Run que dona la volta al Campus de la Nike. Un circuït genial i molt bo per entrenar.

Després de la meva matutina sessió d'entreno (suor gelada!)


La primera setmana allí va ser realment dura! Vam tenir una de les setmanes més fredes que han hagut als US durant els últims 10 anys. Vaig córrer els matins fins a 8 graus sota zero, molt dur. Durant aquesta setmana bàsicament vaig fer un parell de rodatges de 17km, dues sessions d’intervals (una amb 1’+2’+3+5’+3’+2’+1’ ràpids amb recuperacions de 1 minut i l’altra de 10 repeticions 1’ ràpid + 1’ recuperació), un progressiu de 25km i un de muntanya de 1h45. La segona setmana afortunadament no va ser tant freda tot i que va haver-hi boira. L’entrenament va ser fàcil, rodatges tranquils I un dia de 12x400m amb recuperacions de 40’’. Les sensacions eren bones, l’última sèrie de 400 a 1,09 (bon temps considerant la temperatura: 0 graus). El dia anterior de la cursa vaig fer 10km I 4 series de 60 metres. Em sentia cansat, però habitualment m’hi sento durant els últims dies de viatges de feina. La feina que fem és atractiva i desafiant però amb un alt grau d’exigència.


El dia de la cursa. La cursa començava a les 8 del matí. El Ramón i jo vam esmorzar a les 5am i vam anar cap a la zona de la cursa a les 6h30. Probablement molt aviat :). A les 7h20 vam fer l'escalfament i a les 7h55 ja estàvem a la línia de sortida.  Ja veia uns quants atletes que se'ls veia força potents.  Un d'ells, Etíop, era especialment espectacular. Aquest noi es deia  Anteneh Woticha. Un noi de 800 i 1500 que s'hi dedica professionalment i entrena al Nike Campus amb super-herois com Mo-Farah o Galen Rupp. Després de la cursa vaig estar parlant amb ell un bon rato. Un paio molt humil i amb unes marques que fan por (1'45 en 800 per exemple). 


Bé, tornant a la cursa.  Es dona el tret de sortida, i sense massa sorpresa veig que Anteneh se'n va sol. El primer km ja ens treu 50 metres.. buff. Ens agrupem un grup de 5 atletes. Havíem decidit que aniríem tranquils els primers 3 o 4 kms. Passo els primers a 3'35 com més o menys volia. Sense adonar-me'n massa al km 5 ja em poso a 3'20-3'21 i veig com progressivament deixo la gent del meu grup i em poso segon.  Per la meva sorpresa veig que vaig retallant distancia al Anteneh. Em portava ben bé 300 metres fa una milla. Però quan ja portem 10 o 11 kms el tinc a 6 metres! "Aquest me'l menjo" penso. Quan el passo estic convençut que anirem junts fins al final (és un Etíop!!). Doncs no, per sorpresa meva,  no miro enrere i segueixo apretant, passo algun km a 3'17 o 3'19. Em trobo de cara a la gent que encara està venint i és com una bogeria. La gent crida molt! Fins i tot la gent que anima. Es podran dir moltes coses de la cultura americana. Ara bé, el seu suport i ànims durant les curses es incondicional.  Pell de gallina.  Faig els últims 10 kms sol. Ja em costa anar a 3'19 i baixo a 3'23.  Tinc tres motos de poli al davant i la bici de cap de cursa. Arribo amb 1h11'50'' a meta. Em quedo fent el burro amb un Pare Noel de l'arribada, adonant-me que el sensor del chip està a la segona l’alfombra :). Creu-ho ara si el control i m'espero a que arribi en Anthenh. Un grandíssim atleta i persona. Segur que només amb molt poca preparació més m'hauria passat per la pedra o m'hauria posat la cosa més difícil. Espero poder entrenar amb ell el proper cop a PDX. Un plaer Antheneh!!

Els resultats de la cursa
En resum, molt content per la meva segona carrera als US i la meva primera posició. Molt content de poder haver visitat una altra vegada a tots el meus amics de PDX. Especialment a la meva familia d'Oregon Matas (El Marcel serà una futura estrella de l'atletisme).   

Us passo algunes fotos.. Són captures :). No les he comprar doncs valen 13$ cada una!

A la línia de meta amb l'Anteneh 

Milla 3

Uns metres abans de l'arribada

The Holiday Half Marathon in Portland

(en catalá en la següent entrada del blog)

Again, I had to travel to Portland (OR, United States) for business. This time I had a pretty busy agenda with long meetings starting early in the morning and finishing late evening. One week before traveling to US I decided to signup to the Holiday half marathon organized by the Oregonian foottraffic athletic club. Again, my friend Ramon also decided to participate to this event. Two Catalan folks running again in OR again (few months back in Eugene Marathon).

Usually, I used to stay in PDX downtown. However this time I decided to change my usual routing staying nearby the Nike Campus in Beaverton. This was certainly a good decision.  Each morning I woke up at 5am, and at 5.30am I was already running in the Trail run that surrounds the Nike headquarters. It’s a really cool trail.


After my early & chilly running session 

My first week in there was really tough! We had one of the most freezing and chilly weeks that US had in the last past 10 years. I was running early in the morning with 17F degrees (around -8º). During that week I basically did couple of 17kms easy runs, two interval training sessions (one with 1’+2’+3+5’+3’+2’+1’ at fast pace recovering 1 minute and the other 10 times 1’ fast + 1’ recovery), one progressive of 25 kms and one mountain run of 1h45.  Second week, fortunately was way more warm, foggy but warm. Also the training was way easy. For easy runs and one day of 12x400m with a recovery of 40’’. The feelings were good, last 400 in 1’09 (good time considering the temperature: 32F or 0º).  The day before the race I did 10kms + 4x60 meters. I felt a little bit tired. Usually when I travel for business I end up the travel really exhausted. The work we do is challenging and cool but really demanding.

The race day. It was starting at 8am. So with Ramon we had breakfast at 5am and went to the race place (Adidas campus) at 6h30 am. Probably too early :). 7h20 am we do warmup and 7h55 we are on the start line.  I saw some runners that were looking very fit. Especially one of them, Ethiopian, was looking very strong.  This guy was Anteneh Woticha. Hi is a pro 800/1500m guy that runs for Nike. A really good runner and person. We spoke quite a lot after the race. His level and humility impressed me.  Going back to the race. Anteneh starts from the very beginning running fast. In only 1km he was already 50m behind us. 5 different athletes formed my group. With my coach we decided to do the 3 or 4 first keys in an easier pace. Thereby, at mile 3 I progressively start increasing my pace. I was seeing Anteneh closer and closer.  Half marathon marker: Anteneh is only 6 meters ahead.  I catch him mile 7. I keep my pace and I feel that Anteneh is not there any more. I try to push myself to try to do a good time. It’s certainly amazing, I keep up running at 3’20’’-3’22 mins/km and all the runners doing the 5km race are cheering me. There are also people cheering all around.  The three police motorbikes lead me till the end of the half. I arrive at the end line in 1h11’50.  Before arrive I say hello to the Santa placed in to the arrival and to the people staying there.  After crossing the finish line I wait to Antheneh.  He certainly paid the pace he followed the first mile. This was his debut in ½. I’m certainly sure that with some more experience he will bit me sooner than later. Pleasure to met you there. I hope we will see back into Nike Campus on my next travel to PDX.

Race results



In brief, happy for my second race in US and my first position. Also really happy to met again all my friends there. Special thanks to my Oregonian family Matas for their hospitality (Marcel will be next US athletic star?).  Next time I hope will be able to run together with Intel mates in another race. They were running Cross country by the same date. They that have a very high level running profile!

Some more pics. I did not buy them : ) ... 13$ each!

Me and Anteneh just after arrival

Mile 3

Few meters before crossing finish line