Sunday, December 22, 2013

La Holiday Half Marathon de Portland

Un cop més, vaig anar a Portland (OR, United Statets) per feina. Aquest cop tenia l’agenda plena cada dia des de primera hora de la nit fins al vespre. Tot i així, una setmana abans de marxar als US vaig decidir inscriure’m a la Holiday half Marathon organitzada per l’Oreagonian Foottraffic Atheltic Club. El meu amic Ramón també va decidir participar-hi, pel que de nou dos catalans corrien a OR (uns quants mesos abans vam córrer la Eugene Marathon).


Normalment acostumo a estar al centre de PDX. Aquest cop, però, vaig decidir canviar la meva ruta habitual I estar a prop del Nike Campus de Beaverton. Realment el canvi va ser una molt bona decisió. Cada matí em llevava a les 5 I a dos quarts de sis anava a córrer a la Trail Run que dona la volta al Campus de la Nike. Un circuït genial i molt bo per entrenar.

Després de la meva matutina sessió d'entreno (suor gelada!)


La primera setmana allí va ser realment dura! Vam tenir una de les setmanes més fredes que han hagut als US durant els últims 10 anys. Vaig córrer els matins fins a 8 graus sota zero, molt dur. Durant aquesta setmana bàsicament vaig fer un parell de rodatges de 17km, dues sessions d’intervals (una amb 1’+2’+3+5’+3’+2’+1’ ràpids amb recuperacions de 1 minut i l’altra de 10 repeticions 1’ ràpid + 1’ recuperació), un progressiu de 25km i un de muntanya de 1h45. La segona setmana afortunadament no va ser tant freda tot i que va haver-hi boira. L’entrenament va ser fàcil, rodatges tranquils I un dia de 12x400m amb recuperacions de 40’’. Les sensacions eren bones, l’última sèrie de 400 a 1,09 (bon temps considerant la temperatura: 0 graus). El dia anterior de la cursa vaig fer 10km I 4 series de 60 metres. Em sentia cansat, però habitualment m’hi sento durant els últims dies de viatges de feina. La feina que fem és atractiva i desafiant però amb un alt grau d’exigència.


El dia de la cursa. La cursa començava a les 8 del matí. El Ramón i jo vam esmorzar a les 5am i vam anar cap a la zona de la cursa a les 6h30. Probablement molt aviat :). A les 7h20 vam fer l'escalfament i a les 7h55 ja estàvem a la línia de sortida.  Ja veia uns quants atletes que se'ls veia força potents.  Un d'ells, Etíop, era especialment espectacular. Aquest noi es deia  Anteneh Woticha. Un noi de 800 i 1500 que s'hi dedica professionalment i entrena al Nike Campus amb super-herois com Mo-Farah o Galen Rupp. Després de la cursa vaig estar parlant amb ell un bon rato. Un paio molt humil i amb unes marques que fan por (1'45 en 800 per exemple). 


Bé, tornant a la cursa.  Es dona el tret de sortida, i sense massa sorpresa veig que Anteneh se'n va sol. El primer km ja ens treu 50 metres.. buff. Ens agrupem un grup de 5 atletes. Havíem decidit que aniríem tranquils els primers 3 o 4 kms. Passo els primers a 3'35 com més o menys volia. Sense adonar-me'n massa al km 5 ja em poso a 3'20-3'21 i veig com progressivament deixo la gent del meu grup i em poso segon.  Per la meva sorpresa veig que vaig retallant distancia al Anteneh. Em portava ben bé 300 metres fa una milla. Però quan ja portem 10 o 11 kms el tinc a 6 metres! "Aquest me'l menjo" penso. Quan el passo estic convençut que anirem junts fins al final (és un Etíop!!). Doncs no, per sorpresa meva,  no miro enrere i segueixo apretant, passo algun km a 3'17 o 3'19. Em trobo de cara a la gent que encara està venint i és com una bogeria. La gent crida molt! Fins i tot la gent que anima. Es podran dir moltes coses de la cultura americana. Ara bé, el seu suport i ànims durant les curses es incondicional.  Pell de gallina.  Faig els últims 10 kms sol. Ja em costa anar a 3'19 i baixo a 3'23.  Tinc tres motos de poli al davant i la bici de cap de cursa. Arribo amb 1h11'50'' a meta. Em quedo fent el burro amb un Pare Noel de l'arribada, adonant-me que el sensor del chip està a la segona l’alfombra :). Creu-ho ara si el control i m'espero a que arribi en Anthenh. Un grandíssim atleta i persona. Segur que només amb molt poca preparació més m'hauria passat per la pedra o m'hauria posat la cosa més difícil. Espero poder entrenar amb ell el proper cop a PDX. Un plaer Antheneh!!

Els resultats de la cursa
En resum, molt content per la meva segona carrera als US i la meva primera posició. Molt content de poder haver visitat una altra vegada a tots el meus amics de PDX. Especialment a la meva familia d'Oregon Matas (El Marcel serà una futura estrella de l'atletisme).   

Us passo algunes fotos.. Són captures :). No les he comprar doncs valen 13$ cada una!

A la línia de meta amb l'Anteneh 

Milla 3

Uns metres abans de l'arribada

2 comments:

  1. Si acabem sentint a parlar d'aquest jove Antheneh, tots recordarem que un dia te'l vas passar per la pedra. ;-)
    Felicitats!!!

    ReplyDelete
  2. Hehehe, Llavors si que compraré les fotos :D..

    Gràcies!

    ReplyDelete