Marató Barcelona 2014

Marató Barcelona 2014 

Una marató més, una experiència més, un repte més assolit. Un pas més per créixer com atleta i com a persona.

El 16 de Març vaig tornar a córrer la marató de Barcelona. Aquest any hem tingut unes setmanes força mogudes a la feina. També he començat a arrancar projectes nous que m’han demanat força energia mental i en part física. Per aquest motiu ja anava amb la mentalitat de disfrutar.

La marató de Barcelona m’agrada. Sobretot per la organització i pel gran ambient que hi ha per la ciutat. No és una marató plana. Però és increïble com la gent que crida pel carrer es capaç de posar-te la pell de gallina tot i que ja no tens força ni per aixecar els braços. Simplement pell de gallina.

El dia anterior de la cursa ja va fer força calor. Però el dia es va despertar ja amb ganes de donar-nos guerra. Tret de sortida, 8h30am i ja estàvem a 17 graus. La cosa no pintava bé. 

Degut això ja vaig veure que la cosa seria complicada i al km 6 vaig deixar el grup que volia passar en 1h14/15 la mitja. Si seguia amb ells rebentaria. Ja començava a notar la calor i portàvem 6 kms! Em quedo sol, i aniré sol fins la línia de meta.

Va ser una marató dura. No, dura no, duríssima. Tot i afluixar, al km 20 ja estava patint.  Em dedicava a veure tot el que podia durant els avituallaments. Ja tenia clar, que era millor perdre 15 segons aquell kilòmetre que perdre 15 minuts al final.  Tot i això vaig patir. Al km 32 ja anava a 3’45. Només pensava en els propers punts on trobaria coneguts, familiars o amics. O pensava en passar per arc de triomf on la gent et fa sentir realment un triomfador. Altre vegada, pell de gallina.  Després de 2h37 minuts vaig arribar 28è a meta. No havia sigut fàcil.

D’aquest marató me’n enduc unes quantes reflexions personals:

- Tot i que hagis entrenat molt i vulguis atacar un temps concret, t’has adaptar a les condicions de cursa. Com més aviat ho vegis millor. Pot acabar sent un infern. I nosaltres venim a lluitar i a disfrutar sentint que estem lluitant.  Cal guardar forces per poder-ho fer. Una marató és molt més llarga del que ens pensem.

- Quant et replanteges la cursa, més val ser pessimista que passar-se d’optimista. Una   marató és molt llarga. Tots els minuts que perdis a la primera part te’ls pots menjar de sobres a la segona si tens força. Si et passes, la pèrdua és exponencial. Perdràs minuts, no segons.

- La hidratació és fonamental. No només el dia de la cursa, sinó també els dies anteriors. Els tres dies abans em bec 2 litres d’aigües i 1 litre de recuperation cada dia.  I durant la cursa vaig beure  cada avituallament. No perdre 10 segons bevent pot implicar perdre minuts al final.

- Disfruta quan corris. Som competitius per natura. Però moltes vegades això ens fa perdre de vista que ho fem per passar-ho bé i per superar-nos. En aquestes situacions, la lluita passa de ser en contra el corono en contra nosaltres mateixos i les situacions adverses. Adaptat a les noves circumstàncies i troba el real nou adversari, lluita i guanya’l. Acabar aquesta marató ja era una victòria.

- A mi em va ajudar força marcar-me punts o objectius intermitjos. Per exemple cada 5 kms o cada punt on sabia que tindria un conegut. Al km 32 estava pensant en creuar el arc de triomf on la gent t’ajuda a treure energia d’on no la tens.

Felicitats a tots els amics que la van acabar: Pepe, Juanito, Dani, Josep, Maite, Dani, Pablo, Capo, Jordi, Silvia etc. . Aquesta no va ser fàcil !! Bona feina.

Ara hora descansar una setmana i tornar a buscar nous reptes! Gracies a la família i amics!!

Salut i kms!

Cesc